Al setembre del 2024 l’artista Elias Taño va realitzar un mural comunitari de grans dimensions al carreró de La Titaranya, amb la participació del “Col·lectiu de creadores del 2n pis”, veïnes i entitats com ADELA. El mural és una idea de La Titaranya i el Casal Popular La Turba, en col·laboració amb ALGRÀ.
ALGRÀ és un projecte d’espai comunitari de València per al desenvolupament de propostes artístiques que tenen a veure amb les arts escèniques, amb la defensa del territori, les arts gràfiques i la funció social de l’art. Un espai de trobada en el qual el mateix puguen succeir jornades lúdiques respectuoses amb el medi ambient, com a formacions, o espai de residència per a creadores i creadors.
El projecte del mural comença amb la participació de les persones i entitats sòcies de La Titaranya i del Casal en la definició del contingut: per un cantó representa entitats, organitzacions i lluites locals, i per l’altra la història internacional del moviment obrer i dels drets dels pobles.
La creació del mural va durar del 2 al 10 de setembre. Inspirant-se en la metodologia de les brigades “Ramona Parra” de Xile, un cop marcat el dibuix per part de l’Elias, les superfícies delimitades eren omplertes per les persones que cada dia acudien a col·laborar. D’aquesta manera veïnes i entitats s’han fet seu el projecte, formant part de la història que narra.
El diumenge 8 de setembre es va presentar el mural, amb una explicació guiada per part de l’artista:
Explicació del mural
Àudio amb l’explicació guiada per part de l’artista.
El mural se situa a l’entrada de la titaranya i ocupa les dues parets del passatge, en diàleg. Quan entrem al passatge, a la dreta veiem una reinterpretació del mural “Somni d’una tarda de diumenge a l’Alameda Central” de Diego Rivera, i davant seu, entrant a l’esquerra, una versió de diversos murals de David Alfaro Siqueiros, màxims exponents del muralisme mexicà. En cadascun dels dos cantons hi ha una narració diferent.
A l’esquerra explica la història de les lluites pròpies locals, amb victòries i derrotes. Parla del compromís des de lo local i proper, aprofundint en la idea del cooperativisme, del suport mutu, i com a través de la cultura, l’esport, el consum, etc. s’intenta que la societat conflueixi per crear una alternativa possible al món capitalista.
A la dreta hi ha un recorregut per diferents moviments, lluites i històries de la lluita de classe que ens travessen com a part d’aquest món, des d’una perspectiva internacionalista, que han conformat la idea dels possibles, ens donen una visió del què es pot fer, del què queda per fer, del què el poder popular ha aconseguit durant segles.
A la dreta hi ha un recorregut per diferents moviments, lluites i històries de la lluita de classe que ens travessen com a part d’aquest món, des d’una perspectiva internacionalista, que han conformat la idea dels possibles, ens donen una visió del què es pot fer, del què queda per fer, del què el poder popular ha aconseguit durant segles.
Comença al carrer exterior amb una representació del món fabril, un paisatge que ens introdueix a la història de la societat a través del treball a les fàbriques, que ha definit i defineix la classe treballadora, pel fet d’estar supeditats al treball assalariat. Representa el passat industrial tèxtil vallenc i la classe obrera que es genera és la base que explica la història següent
Les xemeneies de les fàbriques es transformen en rifles com a símbol de la lluita de la classe treballadora per reivindicar la seva autonomia sense estar supeditada a l’explotació de l’home per l’home.
El primer que hi trobem és el símbol antifeixista, una de les màximes expressions dels moviments contestataris actuals, representat per un grup de persones que mirant al front avança interpel·lant a l’espectador. A la part superior una urna amb un vot representa el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, trencat i reprimit per l’estat.
Segueix una referència al món rural, les reivindicacions pageses i la importància d’aquest àmbit per sostenir la vida de les persones, en referència al Grup de Consum La Bajoca que veiem des de la finestra. Aquestes persones s’abracen, es miren, aixequen el puny en rebel·lia i sostenen l’estelada, el símbol de l’esquerra independentista que combat el poder colonitzador d’Espanya sobre les cultures.
Seguint amb l’àmbit local de Valls i dels PPCC, la següent escena comença “a baix i des de l’esquerra”, lema zapatista que caracteritza les nostres lluites, amb el símbol del cargol zapatista que ens recorda d’on venim. Un cartell recorda que la utopia es troba a l’esquerra i que anem lents perquè anem lluny. L’escala damunt el caragol significa la premissa zapatista que no s’ha d’ascendir al poder sinó baixar, per intentar governar des de la base i és el recordatori que les esferes del poder poden portar a la perdició. Aquesta escena comença a l’esquerra amb una miliciana anarquista , un símbol de la nostra memòria històrica, de la resistència, dels maquis, i de la destrucció de les llibertats d’un projecte republicà, confederal, que sense idealitzar-lo podem dir que va ser arrancat per una necessitat de la burgesia que, fent ús del feixisme, volia evitar l’avenç dels drets de la classe treballadora. Davant la miliciana hi ha una dona treballadora que agafa el seu nen per l’espatlla, un nen amb una actitud agressiva, representant la ràbia de classe que es transmet de generació en generació, imitant un mural de Siqueiro.
El símbol de la clau representa la casa i el dret de la classe treballadora a tenir una casa com a dret universal i també és un símbol del poble palestí, a la nakba i al seu dret de retorn a casa.
El conjunt de personatges que baixen les escales és una referència al “Nu baixant una escala” de Douchamp, amb aquests braços i cames que es creuen i no entenem quin és de qui, perquè no fa falta, simbolitzant el poder de la unió, el poder sindical, del suport mutu, la capacitat de l’home d’afrontar situacions i aconseguir projectes a través de la solidaritat i el treball col·lectiu. Aquesta idea i personatges representen la xarxa de cooperatives de Valls, el Casal Popular La Turba, El Bou de Valls, el Club Esportiu Popular a través d’un personatge boxejador, el pinzell representa els artistes, destacant la unió i la fraternitat, la importància del treball col·lectiu per afrontar grans reptes en aquests moments de capitalisme tant agressiu i deshumanització, com pot ser la problemàtica de l’habitatge i la gesta de La Titaranya.
Culminant aquest conjunt el personatge de la dreta porta la bandera amb el lema “Visca la terra, que mori el mal govern”.
Anant a la paret dreta, la lectura comença amb el grup al centre del carrer, com en el mural “Somni d’una tarda de diumenge a l’Alameda Central”. Però narrant a partir de l’entrada comencem amb una imatge de representació de les classes populars presidit pel nen Handala, un símbol nacional palestí del dibuixant polític Naji al-Ali dels anys 70. El nen observava normalment el genocidi i aparheid del seu poble, però aquí també observa la bellesa: el pres de la dreta representa l’alliberament dels presos polítics; un personatge pensant representa la necessitat de reflexionar per afrontar els reptes del futur, sobretot en l’actual societat líquida i ràpida; Víctor Jara com a símbol de la cançó protesta i la cultura formant part de les lluites veïnals i moviments socials i polítics; també l’obrer proletari i la camperola simbolitzats amb la falç i el martell, com a sostenidors del món; i finalment una referència a les 13 roses.
En el següent mural tornen a aparèixer les roses en al·lusió a la cançó de Lluís Llach, per la necessitat que neixin flors a cada instant. A la dreta apareixen dos tòtems del pensament i la lluita obrera: Kropotkin amb una barba- volcà enorme, el príncep de l’anarquisme que representa les idees més nobles del pensament llibertari-anarquista, i a sobre Rosa Luxemburg com a part del pensament espartaquista, de les idees marxistes i socialistes que li van costar la vida, simbolitzats ambdós amb les roses negre i roja.
El personatge amb un punyal a l’esquera representa la socialdemocràcia, la corrent que es desvincula de la internacional comunista, assumeix part dels postulats del capitalisme i fa creure en la possibilitat d’un capitalisme bo que no existeix. Aquest és un personatge roí i traïdor que existeix des de rosa Luxemburg, a qui mira de reüll, i representa una de les grans traïcions a la classe obrera, durant tot el s. XX fins a Felipe González, la socialdemocràcia alemanya, etc.
A continuació una escena familiar inspirada en el mural de Rivera. A la l’esquerra es representa els guardians i executors de la violència estatal: policies, antidisturbis que expulsen a les persones de la vida. Podria ser una càrrega policial com les de l’1 d’octubre, podria ser un desallotjament, expulsions racistes, per agorafòbia, etc. Són totes les forces vivies del poder colonial, imperial, amb el “titet Sam” com a símbol del poder social, cultural i econòmic dels EUA, de l’empresariat, dels polítics, dels valors religiosos imperants en tota societat, capaços d’expulsar el ser humà, representat amb el nen agafat del seu pare, la dona amb el nadó, intentant fer front a la violència estructural del món.
Al centre de la composició, com en el mural de Ribera, apareix la Catrina mexicana, que s’ha performat amb un personatge zapatista, agafada pels braços de Frida Kalo i Vladimir Lenin. La Catrina mira impertorbable a l’espectador, vesteix un vestit vuitcentista burgès, amb una serp com a símbol del feixisme.
Sota d’ells un nen com a símbol de futur, eleva el valor del coneixement, de la lectura, aixecant el llibre vermell de Mao com a metàfora de l’autoaprenentatge a través de la lectura, a perdre la por les classes popular per saber més, estar millor informats, que no sigui només un privilegi de les universitats l’accés a la cultura i al coneixement.
A la dreta, en forma d’una planta de moresc apareix el subcomandant Marcos, un altre símbol del zapatisme, arrelat a la terra amb aquestes plantes.
Es representa Lenin en l’any del centenari de la seva mort, com a memòria del personatge històric tant important pel pensament marxista
Frida Kalo, un personatge molt reivindicat des del feminisme, que s’ha desvirtuat el seu caràcter polític i la seva afiliació comunista. Aquí recuperem i reivindiquem el seu compromís polític i comunista, una persona molt trencada per la vida, per l’accident que li va destrossar l’equena. La veiem representada en la imatge icònica on apareix amb el guix que li envolta el tronc i on ella mateixa es dibuixa la falç i el martell; això ens recorda la valentia i la lluita d’una persona trencada per dins i per fora, en una relació turmentosa amb Diego Ribera; aquest és el motiu pel qual apareix desestructurada, però també un personatge que camina cap al futur amb molta força i cames, amb 4 cames i peus que calcen espardenyes en al·lusió a Català Roca.
El següent panell comença amb un nen mirant amunt amb el puny en alt, que representa el futur, l’esperança de canvi del món en les noves generacions; el nen mira i confraternitza amb un avi, reivindicant la importància de la qüestió intergeneracional per la nostra història, per conservar els relats de la classe treballadora. Els diferents personatges confraternitzen, uneixen els seus punys per renàixer com les roses que envolten els cossos, com a símbol de l’alliberament i dels anels de la classe treballadora. Al centre hi ha la representació d’un soldat portuguès amb la gorra, el fusil i els clavells de la revolució del 25 d’abril, un altre moment frustat per la socialdemocràcia que va estroncar una possibilitat revolucionària al país lusità.
A l’esquerra una altra reivindicació a la llibertat és un personatge que surt de la pintura volant, amb ales als peus, sortint de la runa i trencant les cadenes de l’explotació per volar.
L’Última escena és una al·lusió als desastres de les guerres però una l’escletxa per l’esperança. La lluita antifeixista i antiracista representada per l’atleta nord-americana que va posar-se el guant dels blach panters i va aixecar el puny en el podi, reivindicant la fi de l’aparheid.
Els desastres de la guerra, una referència del Guernica amb una mà que sosté un llum. Personatge amb els punys en alt contra els crims de guerra que comet l’estat d’israel amb el suport dels EUA i Europa, destaca una dona enmig clamant al cel amb un fill mort entre braços, demanant una explicació. També apareixen els pobles kurd i palestí, com a representants de tots els pobles del món que resisteixen i demanant el fi del genocidi i la guerra. Al final una guerrillera kurda que mira la bandera palestina, i tot i la tragèdia i el drama, es mira cap al futur.
El mural ha estat realitzat amb el suport de:
